Durant anys, les empreses han estat competitives gràcies a estructures estables i ben alineades estratègicament al voltant d'una proposta de valor d'èxit provat amb models de millora i innovació incremental en mercats de característiques bastant homogènies i amb caràcter evolutiu. Els comportaments culturals de les empreses han donat una resposta eficaç i eficient a la realitat descrita i han estat crucials per competir amb èxit en mercats cada vegada més globalitzats.

En els darrers temps, aquest model d'èxit provat no està sent suficient, s'ha quedat curt, no és suficient per liderar un mercat o un sector i, a més, s'ha fet evident que no es tracta d'una situació conjuntural sinó profundament sistèmica. La situació ha canviat, no només ha canviat sinó que està canviant, de manera que sembla que les regles del joc es van improvisant sobre la marxa i ja no està clar en quin sector es competeix, qui són realment els nostres clients ni qui és la competència.

Han aparegut nous jugadors que ens sorprenen aplicant models de negoci que cavalquen a lloms d'un ús disruptiu de la tecnologia i que reescriuen les lògiques econòmiques i sectorials establertes. L'entorn competitiu que actualment afronten les empreses de tot sector i mida es caracteritza pels alts nivells de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Estem immersos en una societat plena de valors líquids que deixen obsolets els valors sòlids sobre els quals la majoria de líders empresarials han consolidat les seves empreses als mercats.

DAVANT D'AQUEST NOU ESCENARI, COM HI HA DE DONAR RESPOSTA L'ORGANITZACIÓ?

A RocaSalvatella treballem amb la premisa que la competitivitat d'una empresa depèn de la seva capacitat per triangular adequadament estratègia, model de negoci i cultura organitzativa.

Moltes organitzacions posen el focus en l'estratègia i en l'impacte en el negoci, però obliden que la cultura facilita o frena el que hàgim pogut definir en la nostra estratègia. La cultura precisament és la que fa que les coses passin. I passen unes coses o unes altres segons quin conjunt de valors o característiques predominen en una organització, i els principals generadors de cultura empresarial són els equips directius de les empreses. Els seus comportaments i actituds exemplifiquen el que ha de ser i el que no, el que s'accepta i lo que no. El binomi cultura i estil directiu és indissociable.

QUINS SÓN ELS ATRIBUTS CULTURALS QUE FARAN MÉS COMPETITIVA LA NOSTRA ORGANITZACIÓ DAVANT D'AQUEST NOU ESCENARI?

Basant-nos en la nostra experiència en el treball diari amb empreses i organitzacions de diferents tipologies, mides i sectors en els seus processos d'evolució/transformació digital, hem identificat 6 atributs culturals que, segons la nostra opinió, són bàsics perquè tota empresa es pugui desenvolupar amb èxit en aquest nou entorn.

AGILITAT: LA VELOCITAT ÉS LA NOVA MIDA

L'entorn no només canvia sinó que ho fa de manera accelerada i això afecta irremeiablement les empreses. La rapidesa amb què una organització sigui capaç de llançar productes, serveis i solucions als mercats, l'agilitat amb què reaccioni a noves situacions i la seva velocitat d'experimentació, marcaran la capacitat competitiva d'aquesta organització.

En tots els sectors podem trobar companyies fundades del no-res que assoleixen, en menys de 6 anys des del seu llançament, valoracions superiors al bilió de dòlars (unicorns). Algunes fins i tot en un espai de temps tan curt aconsegueixen valoracions que superen en diversos múltiples les d'empreses centenàries i àmpliament reconegudes del seu sector, com els casos d'Uber o Airbnb.

I aquest tipus de companyies solen llançar noves propostes de valor al mercat que assoleixen, en curts períodes de temps, centenars de milions d'usuaris, com recentment ha estat el cas d'Epic Games amb Fortnite o el d'Uber amb Uber Eats.

Si aterrem el concepte agilitat en comportaments o característiques que haurien de definir una organització, els principals serien:

1. Reduir jerarquies i burocràcia. Ser capaços de simplificar els processos.

2. Trencar silos i treballar de manera transversal.

3. Dissenyar, testejar i avaluar.

4. Equivocar-nos ràpid per poder tornar a provar.

5. Permetre l'error.

6. Estar constantment preguntant al mercat per rebre un feedback constant.

7. Repensar el concepte de lideratge. El líder com a facilitador perquè les coses passin.

INTEL·LIGÈNCIA DIGITAL: LES EMPRESES SERAN DIGITALS O NO SERAN

Disrupció, tecnologia, dades, usos... L'adaptació al nou entorn digital és i serà la clau de l'èxit de qualsevol negoci. Les empreses seran digitals o no seran.

El 2013 hi havia uns 10 bilions de devices connectats. El 2020 la previsió és que el nombre d'objectes connectats es multipliqui per 5, passant a uns 50 bilions de devices connectats.

La capacitat de connectar qualsevol objecte amb la capacitat de poder donar resposta en temps real és un dels principals reptes als quals s'enfrontaran les organitzacions. Han de ser capaces d'entendre les tecnologies per donar resposta als seus reptes de negoci.

Si aterrem el concepte d'Intel·ligència Digital en comportaments o característiques que haurien de definir una organització, els principals serien:

1. Incorporar noves capacitats clau per donar resposta al repte digital.

2. Entendre la disrupció de les feines i les competències necessàries.

3. Incorporar una cultura que faciliti la implementació de l'estratègia.

4. Ser capaç de detectar nous players així com nous models de negoci.

5. Conèixer i aplicar noves tecnologies disruptives.

6. Tenir un radar constant del que està passant a fora.

LÍQUIDES: ADAPTACIÓ A L'ENTORN 

Estem en constant adaptació, beta permanent, i sembla que aquest serà l'entorn habitual on haurem d'actuar en els pròxims anys. Un entorn inestable, complex, on no només el canvi és constant sinó que la velocitat a la qual es produeix el fa més incert. Tenir organitzacions líquides ens ajuda a adaptar-nos.

El mercat ens obliga a fer que l'organització hagi d'anar a diferents velocitats per donar resposta al conjunt del mercat. Hem de treballar la innovació en els seus diferents horitzons (incremental, disruptiva i radical). Ja no serveix treballar-la considerant l'horitzó temporal, sinó que hem de treballar-la sobre la base de la diversitat de públics que el mercat ens marca. Això obliga l'organització a no tenir una única estructura i a poder adaptar-se en funció del moment i del públic.