La digitalització ha envaït les nostres vides a tots els nivells. No hi ha cap racó, personal o professional, que no inclogui un fet digital. Ara bé, la majoria de les tecnologies que fem servir en el nostre dia a dia provenen de fora de les fronteres europees, principalment dels Estats Units, com Google, WhatsApp, Amazon o Microsoft, seguides d'una llarga llista d'etcèteres. De fet, tecnològicament parlant, Europa s'ha convertit en una “colònia dels Estats Units”, segons va assegurar l'ex-primer ministre italià, Enrico Letta, a La Vanguardia. Per a Letta, el fet de ser una colònia provoca que “no decidim res en molts temes clau”. Davant d'aquesta realitat ja són diverses les agrupacions i personalitats que han començat a plantejar que, potser, els europeus hauríem de buscar i generar alternatives tecnològiques per no dependre de tercers i fer camí amb tecnologia pròpia i competent.

Ara la pregunta és clara: estem disposats a capgirar —com si fos un mitjó— el nostre ecosistema tecnològic? Aquest dubte, gairebé existencial, agafa encara més força amb l'augment de les tensions geopolítiques mundials, especialment arran de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Sense anar més lluny, les visites a la pàgina European Alternatives s'han multiplicat exponencialment des de la presa de possessió de Trump el gener d'aquest mateix any. Això demostra la inquietud i l'inici d'un canvi de paradigma a Europa que la deslliga, ni que sigui un poc, dels EUA. Estem davant del despertar del vell Occident que comença a veure amb recel el que el seu soci més important de l'últim segle està duent a terme. Aquest tipus d'iniciatives europeistes mai han estat un corrent de pensament gaire estès —tots sabem que Europa és un territori plural i complex—, però en els últims anys han agafat bastant d'envergadura en fer-se cada vegada més possible una dependència tecnològica gairebé completa dels gegants nord-americans i xinesos.

Aquesta voluntat de deslligar-se de les grans tecnològiques nord-americanes, a més, no és —per res del món— infundada. El motiu? L'administració Trump ja ha començat a desmuntar el marc de protecció de dades UE-EUA (DPF), aquell mecanisme que va promulgar Joe Biden, que constituïa la base legal del DPF i imposava salvaguardes que limitaven l'accés de les agències d'intel·ligència nord-americanes a les dades europees. Aquest agressiu moviment de Trump cap a Europa deixa les organitzacions europees que treballen amb proveïdors de núvol de l'altre costat de l'Atlàntic en un buit legal, perquè la base fonamental per considerar els EUA un destí adequat per a dades personals de la UE s'ha esfumat i buscar alternatives podria passar a ser una necessitat. Sobretot, si les empreses europees busquen protegir les seves dades i evitar que un tercer —Alphabet, Meta o Amazon— les pugui vendre o cedir de manera unilateral.

En una època en què creix el discurs de la por, és bo recordar que la sobirania va més enllà de la capacitat de defensa, i que la tecnologia juga i jugarà un paper clau en el desenvolupament socioeconòmic de la nostra societat. Continuar vinculats a solucions tecnològiques foranes que condicionen on és certa informació i com s'hi accedeix provoca que les societats del Vell Continent continuïn tenint una autonomia tecnològica limitada. A més, també es veuen condicionades per la gestió que fan els seus proveïdors tecnològics respecte als canvis legislatius que puguin ocórrer.

D'altra banda, Europa ha de centrar els seus esforços a construir capes de sobirania tecnològica reals i viables i no conformar-se a ser el “guardià regulador” del món. Tots aquests anys Europa s'ha dedicat a regular i reglamentar allò que feien d'altres, arribant a límits que han curtcircuitat la capacitat d'innovació tecnològica pròpia. Europa no pot solament ser el mercat més regulat del món i, en aquesta línia, destaquen el projecte de xip europeu, així com les diferents factories d'intel·ligència artificial i la indústria quàntica que estan començant a despertar en aquest mateix ecosistema. Sense anar més lluny, el Barcelona Supercomputing Center és un referent mundial i ha estat escollit per acollir una de les set primeres factories d'IA que es posaran en marxa a la UE. La Comissió Europea també va encarregar al BSC liderar el desenvolupament científic dels futurs xips europeus, aptes per a la computació d'altes prestacions, la intel·ligència artificial, l'automoció o l'Internet de les coses, entre altres múltiples aplicacions.

En definitiva, aquesta cursa tracta d'anar construint ‘stacks’ tecnològics, motors de computació i factories de processament plenament europeus. I tot això, amb quin propòsit? Caminar cap a una sobirania europea diferencial, amb solucions concretes que responguin a les necessitats reals de l'economia i la societat i que permetin a Europa entrar en la cursa tecnològica del segle XXI.